Falles a Gandia

Les falles són els dies festius que se celebren del 15 al 19 de març, amb una tradició arrelada a diferents poblacions de la comarca de València i la ciutat de València. Comença oficialment l'últim diumenge de febrer amb l'acte de la Crida. Actualment, aquest festival ha esdevingut un important atractiu turístic, ja que ells estan catalogats com a una festa d'interès turístic internacional. Aquestes festes també són anomenats josefinas festes o festes de Sant Josep, ja que se celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters.

La víspera de San José es fan fogueres anunciant el festival, anunciant la falla.

Habitualment tenen caràcter satíric sobre temes d'actualitat. Les falles solen constar d'una figura o composició central de varis metros d'altura, les més grans superen els 30 metros rodejats de numeroses figures o ninots de cartó pedra.

 Les falles s'instalen en el carrer el 15 de març per la nit, el dia de la plantà. Últimament, i donades les dimensions d'algunes falles, l'acte de la plantà s'alvança varies semanes  i necessita de l'ajuda de grues. L'acte en el que se crema la falla es denomina la cremà.

Com a complement als lletrers, algunes comissions editen un llibret en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut de la falla. Este gènero s'inicià en el sigle XIX en l'autor suecà Bernat i Baldoví, i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del sigle XX, gràcies a autors com a Emili Panach o Josep Bea Izquierdo.

Falles Gandia 

Actes mes importants

-Nit de la Plantà. 

- Visita de les Falleres Majors de Gandia, Corts d'Honor y Junta Local Fallera a les comisions.

-Entrega de premios.

-Ofrenda de flors a la Verge.

-Mascletà enfront a l'estció de RENFE.

-Misa solemne en l'esglesia de Sant Josep.

-Acte del Bateig en l'esglesia de Sant Josep.

-Cremà de les falles.

Comissións Falleres

Hi han 23 comissions falleres, así unes d'elles:

http://www.fallesdegandia.org/falles

El que mes m'agarda de les falles es que hi ha festa durant uns dies i que pots visitar totes aquelles falles que t'agraden. També m'agarda perqué tots els dies per les nits fanfesta i pot anar a pasarte-ho be. 

la platja de l'ahuir

La platja de l'Ahuir

La platja de l'Ahuir és la part nord de la franja litoral del terme de Gandia, a la Safor, País Valencià. Fita al nord amb la platja de Xeraco, al sud amb la platja Nord i a l'oest amb 
parcel·les d'ús agrícola, declarades no urbanitzables per l'Ajuntament de Gandia.
Al llarg dels anys de pressió urbanística ha anat reduint la seua dimensió. Actualment la zona no urbanitzada fita amb les parcel·les agràries de propietat de la companyia "Rústicas S.A.". Les diferents administracions han col·laborat a aplicar mesures de protecció i repoblació de la vegetació típica del mediecològic.
 Està ben delimitada, senyalitzada i autoritzada d'un poc més de dos quilòmetres lineals i de més de 280.000 metres quadrats de sorra fina daurada formant unes dunes conservades que confirmen l'aspecte natural de la platja, està una mica apartada però compta amb multitud de bons servicis a la nostra disposició, com ara creu roja, servici de vigilància, aparcament, dutxes, passarel·les per a accedir a la platja per tal de protegir la flora autòctona de les dunes... etc.

L'alcalde de Gandia a anuciat que convocara un un concurs nacional d'idees per tal d'urbanitzar la platja de l'Auir, cobrint així aquest paratge de ciment i apostant per un model de rajola que s'ha manifestat ja com un autèntic fracàs econòmic i que és perillosíssim per al medi ambient i tot açó ho a de realitzar el Govern Municipal.

Salvem de Torró la platja de l'Auir

Onze proyectos para la playa de l'Ahuir

Els Nadals a les Escolàpies.

Els nadals a les Escolapies es celebra de manera que el ultim dia de classe es fa un teatre a la esglesia, i en aquets teatre cada persona que actua te un paper diferent, hi han uns que presenten el tatre i alstres que fan funcions diferents, i quan es finalitza el teatre hi ha un grup d'alumnes que canta un villancico. 

En el nostre grup de 4 ESO hem fet un video que ixim casi tots els alumnes desitjant els bons nadals i es sobre  una empresa que es diu CHOCO-TÚ, CHOCOLATES Y TURRONES, i cada un diu el seu nom i el temps que a estat en aquesta empresa.

Videos de les Escolàpies Gandia, Nadals 2013:

2013 Navidad Cáritas

2013 Navidad Sorteo Belén

2013 Navidad Villancico 4 ESO y Bachiller

2013 Navidad Hola, soy Edu

El Canto de la Sibila Valenciana.

El cant de la Sibil·la.

El cant de la Sibil·la (el Cant de la Sibil·la a Mallorca) és un drama litúrgic de melodia gregoriana que tenia molta influència durant l'edat mitjana al sud d'Europa i que s'interpreta en la versió catalana de forma tradicional en la Missa de mitjanit a les esglésies de Mallorca (incloent la van interpretar en el monestir de Lluc i la catedral de Palma) i l'Alguerciutat de Sardenya.

La Sibil·la és un personatge de la mitologia grega i romana. Aquesta és una profetessa, inspirat de vegades Apollo, capaç de conèixer el futur.Segons algunes tradicions, hi havia una jove filla del Trojan Dardano i Neso(filla de Teucre, Batia governador) que estava dotat amb el do de la profecia i tenia una gran reputació com un endeví. 

En Valencia ha actuat a la catedral el "Cant de la Sibil·la", un drama medieval de paraliturgico que va representar fins el segle XVI en la nit de Nadal en diferents catedrals d'Espanya, en particular aquells que pertanyen a l'antiga Corona d'Aragó i que l'any passat fou recuperada per a la catedral de València després de cinc segles. Un total de 16 membres 38 persones al Cor de la Generalitat Valenciana, va participar en la representació, incloent-hi 12 jugadors vestits amb roba històric, vuit músics del grup valencià Capella de Ministrers, que s'han utilitzat com a rèpliques d'instruments que van ser pintats en 1472 en els frescos de músics d'àngels de l'altar de la catedral i dos solistes. La Sibil·la ha estat impersonada per un solista noi en el cor de la Virgen de los Desamparados, Alejandro Espina, natural de la Valenciana ciutat d'Albalat dels Sorells, qui ha cantat des de la trona.


+


Mes cants de la Mallorca i a Ontinyent.

EL DIA DE LA CONSTITUCIÓ

1.Constitució.

És festiu a tota Espanya en què marca la celebració del referèndum Constitucional, 1978 que el poble espanyol aprovada, per gran majoria, la Constitució espanyola de 1978. Aquell dia va celebrar diversos actes en homenatge a la Constitució de 1978.

2. Constitucions Espanyoles.

1. Liberalisme i constitucionalisme. - Els estatuts d'autonomia. 2. La Guerra del Francès. - La Constitució de Baiona (1808). - La Constitució del 1812. 3. El regnat d'Isabel II. - L'Estatut Reial (1834). - La Constitució del 1837. - La Constitució del 1845. - La Constitució del 1856. 4. El Sexenni Revolucionari. - La Constitució del 1869. - La Constitució del 1873. 5. La Restauració. - La Constitució del 1876.

6. La Segona República espanyola. - La Constitució del 1931. 9. Institucions parlamentàries. - El sistema constitucional espanyol.

3. La Constitució Espanyola del 1978.

Don Juan Carlos de Borbó va començar el seu regnat dins del sistema polític constituït per la totalitat de les anomenades lleis fonamentals de l'antic règim, que incloïa la possibilitat de la seva modificació. Això va permetre l'establiment d'un nou sistema democràtic prendre sense traumes; en base a la Llei anterior, o millor dit, utilitzant els instruments de la legalitat, com eren les Corts, que, el 18 de novembre de 1976, van adoptar la Llei de reforma política, iniciat el procés que culminaria en la Constitució de 1978. Una novetat respecte a un passat durant el qual les constitucions es van establir en general sobre les runes de la Constitució i del sistema anterior.Aprovada la Llei citat en gran referèndum del 15 de desembre de 1976, d'acord amb ella el 15 de juny de 1977, es van celebrar les eleccions per constituir tribunals que vols desenvolupar i adoptar la Constitució existent avui.

Formar nous jutjats per dues cambres, Congrés, Senat, sempre per la Llei de reforma política, component del Comitè del Congrés, que, al seu torn va ser elegit, nomenat els membres document comprèn SRS Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga (AP), Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (socialistes del Congrés), José Pedro Pérez Llorca (VCD), Miguel Roca Junyent (minoria catalana) i Jordi Solé Tura (grup comunista). 

El paper elaborar dos projectes, el segon després de rebre 3100 esmenes. Discutit el text corresponent per l'esmentat Comitè i el ple del Congrés, pels òrgans mateixes del Senat i per la Comissió Mixta designat per resoldre les discrepàncies entre ambdues cambres, va ser aprovat definitivament per aquests i per una majoria aclaparadora en el referèndum celebrat el 6 de desembre de 1978.

4.Actes institucionals es fan pel dia de la Constitució.

Divendres, 6 de desembre, amb motiu del dia de la Constitució, Les Corts Valencianes organitza una jornada de portes obertes, de 11 del matí fins a les set de la tarda.

LA TRADICCIÓ DE TOTS SANTS

LA TRADICCIÓ DE TOTS SANTS

1.TOTS SANTS:

Tots Sants, el primer de novembre, és una festa dedicada al record dels avantpassats. S’escau en un temps de transició. Els hàbits de les persones canvien i es preparen per als mesos de fred i fosca creixent. La natura, després de l’esclat de l’estiu, entra en un temps de mort aparent: les fulles dels arbres cauen, no hi ha flors i les plantes semblen adormides. No és estrany que des de l’antigor moltes cultures haguessin instituït en aquest moment una festa en record dels difunts.

Al començament, el cristianisme va traslladar la festa dels difunts a la primavera, ja que es vinculava a la creença en la resurrecció, i celebrava la festa dels Màrtirs poc després de la Pasqua. Però la forta tradició anterior, bàsicament en els països de cultura celta, va retornar la festa cap a la tardor, en forma de doble diada. D’una banda, des del principi del segle IX se celebra la festa de Tots els Sants, dedicada a tots aquells que pel comportament en vida s’han guanyat un lloc al paradís, l’1 de novembre.
Un costum bàsic de la festa ha estat la visita als cementiris. S’hi va a arranjar i guarnir les tombes dels familiars i d’altres persones conegudes o simplement a passejar i observar les tombes, tan diverses en la forma. 

La motivació de la festa ha canviat molt els darrers anys. La mort era, per als nostres avantpassats, un fet inevitable i natural. La mort dels vells s’acceptava, doncs, amb menys dramatisme que les accidentals o les de persones joves. Era, en tot cas, un fet quotidià. La gent moria a casa, acompanyada pels familiars, grans i petits, i pel veïnat. Les vetlles tenien lloc al domicili i els seguicis funeraris sortien de la porta de casa.

No obstant això, la societat actual ha deixat de tenir una relació propera amb la mort quotidiana, fins al punt que hom reclama la necessitat d’una nova pedagogia.


2.HALLOWEEN:

Conegut com Noche de Brujas o nit del difunt, és una celebració d'origen celta que se celebra internacionalment en la nit del 31 d'octubre, principalment en anglosaxona com Canadà, Estats Units, Irlanda o el Regne Unit països, i, en menor mesura, a Argentina, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú o la totalitat de l'Amèrica Llatina i gran part d'Espanya. Les seves arrels estan vinculades a la commemoració celta del Samhain i la festivitat cristiana del dia de tots sants, celebrat pels catòlics el 1 de novembre. És principalment una celebració secular, encara que alguns consideren que té un fons religió. Els immigrants irlandesos transmet les versions de la tradició de Nord-Amèrica durant el gran fam irlandesa. Tot i ser de països anglosaxons purament, a Austràlia i Nova Zelanda, no tan observa com en altres països.El dia és sovint associada amb els colors taronja, negre i porpra i està fortament associada amb símbols com la jack-o'-lantern. Les activitats típiques de Halloween són el famós truc o tracte i la festa de les disfresses, fogueres, visitar cases embruixada, bromes, la lectura històries de por i horror pel·lícules per ser vistos

DOS PARCS D'ATRACCIÓNS:

Port Aventura:Entradas + Hotel desde 58€

Warner Bros: Entrada al parc 2 díes consecutius  desde 25,90€ tots els diumenges  de Setembre i Octubre.



3. COM HO CELEBRA LA MEUA FAMILIA:

La meua familia ho celebra anat un dia abans de Tots Sants a ficar les flors al cementeri i a netejar la tomba. Per la nit que es la festa de Halloween la meua germana va per les cases de Xeresa vetida demanant els caramels i ma mare o els amics van en ella. A l' endema anem tots junts al cementeri i a visitar als difunts. Per el mati anem a Xeraco i a vegades a Xeresa. 

COM HO CELEBRE JO:

De vegades a companye a ma mare i a ma uela al cementeri a ajudar-les a ficar les flors. Per la nit ix amb les meues amigues a les discomovills que fan. A l'endema ja vaig amb la meua familia al cementeri.   

TRADICCIÓ EN EL MEU POBLE XERSA:

Tota la vida a segut anar el dia de Halloween es anar al cementeri arreglar la tomba i a ficar les flors. Despres es ixir al carrer els xiquets menuts disfressats i van per les cases demanant caramels diguent: " TRUCO O TRATO" i les persones els donen els caramels. Despres l'altra tradicció es anar el dia de Tots els Sants a visitar als difunts de cada familia. 

Día 9 d'Octubre

- El 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià i es conmemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Les   de caràcter local que es realitzen a València des de fa segles per a recordar-ho, van fer que aquesta data fos elegida com la més representativa de la conquesta feudal del Regne de València, i per tant com la data simbòlica de naixement del Poble Valencià.

En tot el territori valencià, és una celebració institucional que té el seu origen directe l'any 1977, quan el Plenari de Parlamentaris proclama aquesta data com a Dia Nacional del País Valencià.

En tot el territori valencià, és una celebració institucional que té el seu origen directe l'any 1977, quan el Plenari de Parlamentaris proclama aquesta data com a Dia Nacional del País Valencià.

La Safor commemora el 9 d'Octubre Gandia

-Gandia celebrarà un ple extraordinari i una processó cívica a la que no acudiran PSPV-PSOE i Compromís per discrepàncies amb el manifest que pretén aprovar el Govern local, del PP. Continuen obertes les paradetes de la Mocadorà de Sant Donís al passeig Germanies. Este dimecres, Festival de Bandes de Música, XIX Festival de Bandes de Cornetes i Tambors i Concurs de Paelles de les Falles. Concerts, danses i activitats per als menuts a Tavernes de la Valldigna, Almoines i Daimús. A Simat, el Reial Monestir de Santa Maria ofereix visites guiades. A la Seu de València, l'orquestra del Conservatori Professional Josep Climent d'Oliva interpretarà conjuntament amb la coral catedralícia el tradicional Te Deum.

Diversos municipis de la Safor commemoren la festivitat del 9 d'Octubre amb actes institucionals i mostres de cultura i folclore popular. 

A Gandia, els actes programats per la Regidora de Cultura i Festes ja començaren el cap de setmana passat, amb la inauguració del mercadet de la Mocadorà de Sant Donís al passeig de les Germanies, i els Moros i Cristians pel centre històric, amb una Entrada el passat dissabte que va reunir una multitud d'espectadors. 

Les paradetes de la Mocadorà estaran fins al dia 9 front a la Casa de Cultura. Organitzada per l’Associació de Pastissers i Forners de Gandia i la Federació de Comerç de Gandia, la 2ª edició de la Mocadorà de Sant Donís pretén recuperar la festivitat de Sant Donís com la festa dels enamorats valencians. Hi haurà també uns tallers didàctics de dolços per a xiquets. 

L'acte institucional en commemoració del 9 d’Octubre començarà a les 19 h amb un ple a l'Ajuntament de Gandia. Després, Baixada de la Senyera, des del balcó de l’Ajuntament.Tot seguit, processó cívica de la bandera, acompanyada per la corporació municipal i representants de diversos col·lectius de la ciutat, pels carrers del centre històric. Durant el trajecte, es farà un homenatge al rei Jaume I, en el bust situat a la plaça que porta el seu nom. 

Aquest Dimecres s'ha programat un Festival de Bandes de Música, al jardí de la Casa de Cultura. El concert estarà interpretat per les tres bandes de música de la ciutat.

Dimecres, al mateix jardí, començarà el XIX Festival de Bandes de Cornetes i Tambors, organitzat per la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa. 

El 9 d'Octubre se convierte en un clamor popular por la unidad y la valencianía

-Previsions i els 9 conèixer octubre vaig adonar brillant i càlida rendir honors a la bandera, que s'embolica en la processó Cívica per les autoritats i els milers de Valencians, que va cridar "La Senyera és el Poble" mentre la bandera ponia sense inclinació, el balcó de la casa consistorial.

En els seus jardins, va ser l'homenatge floral a l'estàtua de la rei Jaume I.Llavors va començar el retorn a l'Ajuntament, on tot estava preparat pel tret de la mascletà de Reis Martí.

Llavors va arribar el torn del discurs institucional de Barberà, que va esdevenir una «invocació per la unitat i l'esperança». L'alcalde, que va dir "vivint ansiosament secessionista deriva en qualsevol regió d'Espanya", va destacar la importància de preservar i defensar, tradicions i símbols.

Completar els actes institucionals, fonts municipals van donar el nombre d'assistents del Tour: 100.000 persones. Mentrestant, Creu Roja confirmat 22 persones assistència sanitària: 11 am castells i altres 11 a la mascletà, dels quals sis eren desmais i una cremada. El ball a la plaça de la Virgen, l'entrada de moros i cristians i la Lidia taurins tancat a les celebracions del 9 d'octubre.

-