El futur

Tres cicles formatius:

-ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ: m'agradaria fer aquest modul, perque aixi podria estar treballant en una empresa i poder estar cara un ordenador i també m'agrada perque es per a poder fer factures que son per aquells clients que demanen el que faja falta i poder estar informa de tot alló que passa en una empresa, poder informar al client del que te que fer per a poder tindre el que vulga. 

-SANITAT: mágrada aquest treball, perwue tota la vida he vist tot el que passa en un hospital, i se mesomenos el que passa a traves d'ell. M'agradaria ser enfermera perque ja el que s'ha de fer per a poder realitzar aquest cicle i aquesta funció. I si no puc ser enfermera també m'agrtadaria ser ajudant de un  dentista o estar de farmaceutica, qualsevol tipo de ofici relacionat en la sanitat. 

Soles m'afraden dos cicles perque un tercer ja seria fer aquest cicle sense saber de que tractara o no m'agrade el  que es tinga que estudiar al llarg de aquell curs.

Pero per a mi el meu somni sempre a sigut ser enfermera, entonces buscare tot la informació necessariaper a poder entrar en aquest cicle i de major ser-ho.

On es pot realitzar:

- ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ: aquest cicle es pot realizar en Gandia en diversos instituts, com per ejemple: en el Trant Lo Blanc, Centre Privat FP Garcia Ibañez. I en Tavernes de la Valldiga en diferents instituts,com per ejemple en Centre Privat FP Academia Almi, i en IES La Valldigna.

-SANITAT: aquest cicle es pot realitzar en Gandia en l'institut el Tirant Lo Blanc, i en el Grau de Gandia en el insitut Veles e Vents. 

- ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ: aquest cicle em servira per al dia de dema poder treballar en una empresa.

-SANITAT: aquest cicle em servira per al dia de demapoder treballaren un Hospital com a una enfermera o com a qualsevol tipo de ofici relaccionat en tot alló de la sanitat.

En el de Administració i Gestió treballant en una empresa com a una persona encarregada de factures i de una persona que sencarrega de informar alclient dels productes que hi han.

En el de Sanitat en un Hospital punxant com a enfermera o encarregada de ajudar al metge del que faja falta en tot alló de un pacient, o ajudant a un malalta en tot alló que li faja falta o en una farmacia o qualsevol ofici de la sanitat.

Setmana Santa a Gandía

 Es una fiesta religiosa que se celebra en Gandía sin interrupción desde el año 1951, cuando se retomó la fiesta de conmemoración de la pasión y muerte de Jesús tras la Guerra Civil Española. Fue declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional . Está formada por dieciocho hermandades y organizada por la Junta Mayor de Hermandades de Semana Santa.

La Semana Santa de Gandía nace como una representación popular de la pasión, muerte y resurrección de Jesús. Era realizada en la Plaza del Mercado de la ciudad por histriones (actores) que no eran profesionales, sino gente del mismo pueblo. La Semana Santa de Gandía nace, se desarrolla, se consolida y tiene su futuro en sus gentes, por lo que no es de extrañar que las Hermandades, allá por el siglo XIX, tuvieran su origen en asociaciones gremiales u oficios. 

Página oficial:

http://www.disfrutagandia.com/ocio-y-cultura/semana-santa-en-gandia/programa-semana-santa-gandia/

Hermandades:
La Semana Santa de Gandía está compuesta actualmente por dieciocho hermandades, que desfilan en el orden de la Pasión de Jesús.
Se inician los actos y procesiones de semana santa en Gandia en 1951, en que procesionan siete hermandades. El día 10 de febrero de 1955 se aprueban los Estatutos de la Junta Mayor, asociación que aglutina todas las hermandades con el fin de dar mayor esplendor y religiosidad a nuestra Semana Mayor.

Hermandad de la Entrada de Jesús en Jerusalem

Hermandad de la Santa Cena Viviente

Hermandad de la Sagrada Oración de Jesús en el Huerto

Hermandad de San Pedro Apóstol

Hermandad del Santísimo Cristo del Silencio

Hermandad de la Flagelación de Jesús atado a la Columna

Hermandad del Santísimo Cristo Ecce-Homo

Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno

Hermandad de la Santa Faz

Hermandad de Cristo Yacente en la Crucifixión

Hermandad del Santísimo Cristo de las Angustias

Hermandad del Santísimo Cristo de la Buena Muerte

Hermandad de la Virgen Dolorosa

Hermandad del Descendimiento

Hermandad de Nuestra Señora de la Piedad

Hermandad del Santo Sepulcro

Hermandad de la Santísima Cruz

Hermandad de la Virgen de la Soledad

Tamborrada: Anuncia el principio de la Semana Santa a la ciudadanía.La hermandad del Silencio con su toque de trompeta. recorren las calles del Grao de Gandía para reunirse en la Pl. de la Marina donde realizan sus toques. Seguidamente se desplazan a la ciudad recorriendo las calles más concurridas e igualmente a las 20 horas se concentraron en la Pl. Mayor donde interpretan de nuevo sus ritmos para acabar en un estruendo de sonido.

La Presidenta de la Junta Mayor, la Madrina de la Semana Santa y las autoridades locales hicieron entrega de unas placas conmemorativas a los responsables de cada banda.

http://www.semanasantagandia.com/?cat=14

Domingo de Ramos: A las 11,00 horas, Bendición Solemne de Palmas y Ramos, en la Pl. Escoles Píes. A continuación se iniciará la Gran Procesión de Palmas y Ramos, con la participación del público en general, todas las Hermandades y presidida por la Hdad. de la Entrada de Jesús en Jerusalén, Presidencia
Eclesiástica, Junta Mayor, Autoridades y Banda de música, recorriendo el siguiente itinerario: Pl. Escoles Píes, S. José de Calasanz, S. Francesc de Borja, Rausell, Pl. Prado, Mesquita del Raval, Pl. San Josep, Vallier, Passeig Germanies , Duc Alfons el Vell, Ausiàs March, Pl. Major,  analizando en la Iglesia de la Colegiata, donde se celebrará la Santa Misa.




http://www.semanasantagandia.com/?page_id=326 












Visitatio Sepulch: Representación de esta obra musical del siglo XVI atribuida a San Francisco de Borja por parte del Orfeón Borja de Gandia se reduce a sólo una representación «para darle mayor difusión y protagonismo cultural y turístico», según explicó el concejal de Cultura, Vicent Gregori.
Esta decisión fue fruto del acuerdo tomado por el Ayuntamiento de Gandia, la Junta Mayor de Hermandades de Semana Santa y el autor de la reconstrucción de la partitura, el catedrático de Musicología José María Vives. El acto, que como cada año se incluye dentro de la programación de Semana Santa de la ciudad, se solía representar en dos ocasiones.

http://www.lasprovincias.es/v/20120405/safor/gandia-reduce-visitatio-sepulchri-20120405.html

El encuentro:A las 10,30 horas, saldrá desde el Palacio Santo Duque, la Procesión del Cristo Resucitado, en la que formarán todas las Hermandades, inician la procesión y acompañan a la imagen de la Virgen de la Soledad, la Hermandades de la Dolorosa, Ntra. Sra. de la Piedad y la Soledad, seguida por el resto de Hermandades, acompañando a la imagen del Cristo Resucitado. Esta Procesión se dirigirá por las siguientes calles: Duc Alfons el Vell, Passeig Germaníes , S. Francesc de Borja, S. José de Calasanz, Pl. Escoles Píes, Major. La imagen de la Virgen de la Soledad y las Hermandades que la acompañan continuarán por: Major, Loreto, Pl. Loreto, Loreto, Sant Pascual y Pl. Major. La imagen del Cristo Resucitado seguirá por: Major, Joan Andrés y Pl. Major. Donde tendrá lugar el ENCUENTRO de ambas imágenes con el que nalizarán los Actos y Des les Procesionales de la Semana Santa.

.





http://www.semanasantagandia.com/?page_id=345








Lugares que se celebra Semana Santa

http://www.cercat.cat/cgi-CerCAT/templates/temes3.CFM?CerCAT__tema=festesdesetmanasanta&CerCAT__1=culturapopular

En Pascua con mis amigas a passar las fiestas en una casa que se encuentra en la Playa ade Xeracoy alli passaremos una semana y espero passarmelo muy bien y iremos a la playa a pasar algun dia que otro.

En mi comarca se sale a comer y berendar a la playa con los amigos y asi se hace tres dias durqante las Pascuas y luego se celbra San Vicente. 

Falles a Gandia

Les falles són els dies festius que se celebren del 15 al 19 de març, amb una tradició arrelada a diferents poblacions de la comarca de València i la ciutat de València. Comença oficialment l'últim diumenge de febrer amb l'acte de la Crida. Actualment, aquest festival ha esdevingut un important atractiu turístic, ja que ells estan catalogats com a una festa d'interès turístic internacional. Aquestes festes també són anomenats josefinas festes o festes de Sant Josep, ja que se celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters.

La víspera de San José es fan fogueres anunciant el festival, anunciant la falla.

Habitualment tenen caràcter satíric sobre temes d'actualitat. Les falles solen constar d'una figura o composició central de varis metros d'altura, les més grans superen els 30 metros rodejats de numeroses figures o ninots de cartó pedra.

 Les falles s'instalen en el carrer el 15 de març per la nit, el dia de la plantà. Últimament, i donades les dimensions d'algunes falles, l'acte de la plantà s'alvança varies semanes  i necessita de l'ajuda de grues. L'acte en el que se crema la falla es denomina la cremà.

Com a complement als lletrers, algunes comissions editen un llibret en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut de la falla. Este gènero s'inicià en el sigle XIX en l'autor suecà Bernat i Baldoví, i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del sigle XX, gràcies a autors com a Emili Panach o Josep Bea Izquierdo.

Falles Gandia 

Actes mes importants

-Nit de la Plantà. 

- Visita de les Falleres Majors de Gandia, Corts d'Honor y Junta Local Fallera a les comisions.

-Entrega de premios.

-Ofrenda de flors a la Verge.

-Mascletà enfront a l'estció de RENFE.

-Misa solemne en l'esglesia de Sant Josep.

-Acte del Bateig en l'esglesia de Sant Josep.

-Cremà de les falles.

Comissións Falleres

Hi han 23 comissions falleres, así unes d'elles:

http://www.fallesdegandia.org/falles

El que mes m'agarda de les falles es que hi ha festa durant uns dies i que pots visitar totes aquelles falles que t'agraden. També m'agarda perqué tots els dies per les nits fanfesta i pot anar a pasarte-ho be. 

la platja de l'ahuir

La platja de l'Ahuir

La platja de l'Ahuir és la part nord de la franja litoral del terme de Gandia, a la Safor, País Valencià. Fita al nord amb la platja de Xeraco, al sud amb la platja Nord i a l'oest amb 
parcel·les d'ús agrícola, declarades no urbanitzables per l'Ajuntament de Gandia.
Al llarg dels anys de pressió urbanística ha anat reduint la seua dimensió. Actualment la zona no urbanitzada fita amb les parcel·les agràries de propietat de la companyia "Rústicas S.A.". Les diferents administracions han col·laborat a aplicar mesures de protecció i repoblació de la vegetació típica del mediecològic.
 Està ben delimitada, senyalitzada i autoritzada d'un poc més de dos quilòmetres lineals i de més de 280.000 metres quadrats de sorra fina daurada formant unes dunes conservades que confirmen l'aspecte natural de la platja, està una mica apartada però compta amb multitud de bons servicis a la nostra disposició, com ara creu roja, servici de vigilància, aparcament, dutxes, passarel·les per a accedir a la platja per tal de protegir la flora autòctona de les dunes... etc.

L'alcalde de Gandia a anuciat que convocara un un concurs nacional d'idees per tal d'urbanitzar la platja de l'Auir, cobrint així aquest paratge de ciment i apostant per un model de rajola que s'ha manifestat ja com un autèntic fracàs econòmic i que és perillosíssim per al medi ambient i tot açó ho a de realitzar el Govern Municipal.

Salvem de Torró la platja de l'Auir

Onze proyectos para la playa de l'Ahuir

Els Nadals a les Escolàpies.

Els nadals a les Escolapies es celebra de manera que el ultim dia de classe es fa un teatre a la esglesia, i en aquets teatre cada persona que actua te un paper diferent, hi han uns que presenten el tatre i alstres que fan funcions diferents, i quan es finalitza el teatre hi ha un grup d'alumnes que canta un villancico. 

En el nostre grup de 4 ESO hem fet un video que ixim casi tots els alumnes desitjant els bons nadals i es sobre  una empresa que es diu CHOCO-TÚ, CHOCOLATES Y TURRONES, i cada un diu el seu nom i el temps que a estat en aquesta empresa.

Videos de les Escolàpies Gandia, Nadals 2013:

2013 Navidad Cáritas

2013 Navidad Sorteo Belén

2013 Navidad Villancico 4 ESO y Bachiller

2013 Navidad Hola, soy Edu

El Canto de la Sibila Valenciana.

El cant de la Sibil·la.

El cant de la Sibil·la (el Cant de la Sibil·la a Mallorca) és un drama litúrgic de melodia gregoriana que tenia molta influència durant l'edat mitjana al sud d'Europa i que s'interpreta en la versió catalana de forma tradicional en la Missa de mitjanit a les esglésies de Mallorca (incloent la van interpretar en el monestir de Lluc i la catedral de Palma) i l'Alguerciutat de Sardenya.

La Sibil·la és un personatge de la mitologia grega i romana. Aquesta és una profetessa, inspirat de vegades Apollo, capaç de conèixer el futur.Segons algunes tradicions, hi havia una jove filla del Trojan Dardano i Neso(filla de Teucre, Batia governador) que estava dotat amb el do de la profecia i tenia una gran reputació com un endeví. 

En Valencia ha actuat a la catedral el "Cant de la Sibil·la", un drama medieval de paraliturgico que va representar fins el segle XVI en la nit de Nadal en diferents catedrals d'Espanya, en particular aquells que pertanyen a l'antiga Corona d'Aragó i que l'any passat fou recuperada per a la catedral de València després de cinc segles. Un total de 16 membres 38 persones al Cor de la Generalitat Valenciana, va participar en la representació, incloent-hi 12 jugadors vestits amb roba històric, vuit músics del grup valencià Capella de Ministrers, que s'han utilitzat com a rèpliques d'instruments que van ser pintats en 1472 en els frescos de músics d'àngels de l'altar de la catedral i dos solistes. La Sibil·la ha estat impersonada per un solista noi en el cor de la Virgen de los Desamparados, Alejandro Espina, natural de la Valenciana ciutat d'Albalat dels Sorells, qui ha cantat des de la trona.


+


Mes cants de la Mallorca i a Ontinyent.

EL DIA DE LA CONSTITUCIÓ

1.Constitució.

És festiu a tota Espanya en què marca la celebració del referèndum Constitucional, 1978 que el poble espanyol aprovada, per gran majoria, la Constitució espanyola de 1978. Aquell dia va celebrar diversos actes en homenatge a la Constitució de 1978.

2. Constitucions Espanyoles.

1. Liberalisme i constitucionalisme. - Els estatuts d'autonomia. 2. La Guerra del Francès. - La Constitució de Baiona (1808). - La Constitució del 1812. 3. El regnat d'Isabel II. - L'Estatut Reial (1834). - La Constitució del 1837. - La Constitució del 1845. - La Constitució del 1856. 4. El Sexenni Revolucionari. - La Constitució del 1869. - La Constitució del 1873. 5. La Restauració. - La Constitució del 1876.

6. La Segona República espanyola. - La Constitució del 1931. 9. Institucions parlamentàries. - El sistema constitucional espanyol.

3. La Constitució Espanyola del 1978.

Don Juan Carlos de Borbó va començar el seu regnat dins del sistema polític constituït per la totalitat de les anomenades lleis fonamentals de l'antic règim, que incloïa la possibilitat de la seva modificació. Això va permetre l'establiment d'un nou sistema democràtic prendre sense traumes; en base a la Llei anterior, o millor dit, utilitzant els instruments de la legalitat, com eren les Corts, que, el 18 de novembre de 1976, van adoptar la Llei de reforma política, iniciat el procés que culminaria en la Constitució de 1978. Una novetat respecte a un passat durant el qual les constitucions es van establir en general sobre les runes de la Constitució i del sistema anterior.Aprovada la Llei citat en gran referèndum del 15 de desembre de 1976, d'acord amb ella el 15 de juny de 1977, es van celebrar les eleccions per constituir tribunals que vols desenvolupar i adoptar la Constitució existent avui.

Formar nous jutjats per dues cambres, Congrés, Senat, sempre per la Llei de reforma política, component del Comitè del Congrés, que, al seu torn va ser elegit, nomenat els membres document comprèn SRS Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga (AP), Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (socialistes del Congrés), José Pedro Pérez Llorca (VCD), Miguel Roca Junyent (minoria catalana) i Jordi Solé Tura (grup comunista). 

El paper elaborar dos projectes, el segon després de rebre 3100 esmenes. Discutit el text corresponent per l'esmentat Comitè i el ple del Congrés, pels òrgans mateixes del Senat i per la Comissió Mixta designat per resoldre les discrepàncies entre ambdues cambres, va ser aprovat definitivament per aquests i per una majoria aclaparadora en el referèndum celebrat el 6 de desembre de 1978.

4.Actes institucionals es fan pel dia de la Constitució.

Divendres, 6 de desembre, amb motiu del dia de la Constitució, Les Corts Valencianes organitza una jornada de portes obertes, de 11 del matí fins a les set de la tarda.