El Canto de la Sibila Valenciana.

El cant de la Sibil·la.

El cant de la Sibil·la (el Cant de la Sibil·la a Mallorca) és un drama litúrgic de melodia gregoriana que tenia molta influència durant l'edat mitjana al sud d'Europa i que s'interpreta en la versió catalana de forma tradicional en la Missa de mitjanit a les esglésies de Mallorca (incloent la van interpretar en el monestir de Lluc i la catedral de Palma) i l'Alguerciutat de Sardenya.

La Sibil·la és un personatge de la mitologia grega i romana. Aquesta és una profetessa, inspirat de vegades Apollo, capaç de conèixer el futur.Segons algunes tradicions, hi havia una jove filla del Trojan Dardano i Neso(filla de Teucre, Batia governador) que estava dotat amb el do de la profecia i tenia una gran reputació com un endeví. 

En Valencia ha actuat a la catedral el "Cant de la Sibil·la", un drama medieval de paraliturgico que va representar fins el segle XVI en la nit de Nadal en diferents catedrals d'Espanya, en particular aquells que pertanyen a l'antiga Corona d'Aragó i que l'any passat fou recuperada per a la catedral de València després de cinc segles. Un total de 16 membres 38 persones al Cor de la Generalitat Valenciana, va participar en la representació, incloent-hi 12 jugadors vestits amb roba històric, vuit músics del grup valencià Capella de Ministrers, que s'han utilitzat com a rèpliques d'instruments que van ser pintats en 1472 en els frescos de músics d'àngels de l'altar de la catedral i dos solistes. La Sibil·la ha estat impersonada per un solista noi en el cor de la Virgen de los Desamparados, Alejandro Espina, natural de la Valenciana ciutat d'Albalat dels Sorells, qui ha cantat des de la trona.


+


Mes cants de la Mallorca i a Ontinyent.

EL DIA DE LA CONSTITUCIÓ

1.Constitució.

És festiu a tota Espanya en què marca la celebració del referèndum Constitucional, 1978 que el poble espanyol aprovada, per gran majoria, la Constitució espanyola de 1978. Aquell dia va celebrar diversos actes en homenatge a la Constitució de 1978.

2. Constitucions Espanyoles.

1. Liberalisme i constitucionalisme. - Els estatuts d'autonomia. 2. La Guerra del Francès. - La Constitució de Baiona (1808). - La Constitució del 1812. 3. El regnat d'Isabel II. - L'Estatut Reial (1834). - La Constitució del 1837. - La Constitució del 1845. - La Constitució del 1856. 4. El Sexenni Revolucionari. - La Constitució del 1869. - La Constitució del 1873. 5. La Restauració. - La Constitució del 1876.

6. La Segona República espanyola. - La Constitució del 1931. 9. Institucions parlamentàries. - El sistema constitucional espanyol.

3. La Constitució Espanyola del 1978.

Don Juan Carlos de Borbó va començar el seu regnat dins del sistema polític constituït per la totalitat de les anomenades lleis fonamentals de l'antic règim, que incloïa la possibilitat de la seva modificació. Això va permetre l'establiment d'un nou sistema democràtic prendre sense traumes; en base a la Llei anterior, o millor dit, utilitzant els instruments de la legalitat, com eren les Corts, que, el 18 de novembre de 1976, van adoptar la Llei de reforma política, iniciat el procés que culminaria en la Constitució de 1978. Una novetat respecte a un passat durant el qual les constitucions es van establir en general sobre les runes de la Constitució i del sistema anterior.Aprovada la Llei citat en gran referèndum del 15 de desembre de 1976, d'acord amb ella el 15 de juny de 1977, es van celebrar les eleccions per constituir tribunals que vols desenvolupar i adoptar la Constitució existent avui.

Formar nous jutjats per dues cambres, Congrés, Senat, sempre per la Llei de reforma política, component del Comitè del Congrés, que, al seu torn va ser elegit, nomenat els membres document comprèn SRS Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga (AP), Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (socialistes del Congrés), José Pedro Pérez Llorca (VCD), Miguel Roca Junyent (minoria catalana) i Jordi Solé Tura (grup comunista). 

El paper elaborar dos projectes, el segon després de rebre 3100 esmenes. Discutit el text corresponent per l'esmentat Comitè i el ple del Congrés, pels òrgans mateixes del Senat i per la Comissió Mixta designat per resoldre les discrepàncies entre ambdues cambres, va ser aprovat definitivament per aquests i per una majoria aclaparadora en el referèndum celebrat el 6 de desembre de 1978.

4.Actes institucionals es fan pel dia de la Constitució.

Divendres, 6 de desembre, amb motiu del dia de la Constitució, Les Corts Valencianes organitza una jornada de portes obertes, de 11 del matí fins a les set de la tarda.